PRIMAVERA CATALANA A BRUSSEL·LES 2009

PRIMAVERA CATALANA A BRUSSEL·LES 2009


Notícies molt recents ens parlen que a l’Estat Belga el futbol amateur s’organitzarà en federacions lliures i autònomes a Flandes i a Valònia, en un pas més cap a la constitució de dues entitats politiques independents al sí de la Unió Europea: Flandes i Valònia. Ningú no se n’escandalitza ni tan sols la revista The Economist. Brussel·les és la capital de l’Estat Belga i alhora la capital política de la UE.

    L’idioma gaèlic d’Escòcia acaba d’utilitzar-se amb tota normalitat al sí de la reunió de ministres de la UE; ningú no ha posat el crit al cel i menys els amics de The Economist.

    Les nacions d’Europa estan presentant les seves credencials per a una reordenació de l’espai polític europeu atenent a realitats i vitalitats inapel·lables i democràtiques. La nació catalana es prepara per a sumar-se a aquest corrent de democràcia participativa política imparable.

    Des de la base de la societat dels Països Catalans un grup cada cop més nombrós d’entitats i d’activistes de la nació –entre els quals la PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR- estem organitzant-nos, conjuntamente amb “Deu Mil a Brussel.les per l´Autodeterminació (http://deumil.cat) per plantar-nos a Brussel·les de manera massiva per tal de fer-nos visibles en el mapa polític europeu i presentar davant del món el nostre projecte i la nostra voluntat de viure com a nació lliure.

    No serà una manifestació més perquè arribarà el 7 de març, després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi elaborat una sentencia que certificarà la imcompatibilitat entre l’Estat Espanyol i la democràcia i la llibertat dels catalans i que tancarà definitivament la via autonòmica-estatutària com a suposat instrument vàlid per a garantir els drets i les necessitats del poble català. I arribarà també després que l’Estat espanyol hagi ratificat un cop més la seva política de depredació i espoliació
econòmica del nostre poble. I arribarà quan la crisi econòmica global posi més de manifest la manca de poder propi dels catalans per a decidir les politiques socials i econòmiques que més ens convenen. Estarem, doncs , en plena mobilització i organització popular per dir PROU a l’estafa que suposa l’espoliació fiscal i la cotilla autonòmica.

    I el que hem de demostrar a Brussel·les és que el plet català no és un problema espanyol i/o francès: és un problema europeu internacional i aquest és el marc al qual hem de mirar. El 14 de juny de 2009 hi haurà eleccions europees i els catalans hem de plantejar que a l’agenda política i a les preocupacions politiques dels que aspiren a dirigents europeus hi ha d’entrar el dossier català. Ja hem vist que no serem els únics, que Irlanda ha fet sentir la seva veu fent servir el “no” al nou Tractat europeu, que els escocesos es mouen i les nacions sense estat de la Mediterrània també. Els catalans ocupem una àrea estratègica de la Mediterrània que no els pot ser indiferent; hem de deixar clara, doncs, la nostra realitat, la nostra vitalitat i sobretot la nostra voluntat de ser una nació política sobirana.

Blanca Serra i Puig