Seguint el consell d'en Tísner, aquest matí, com cada any (des dels últims tres o quatre) ho he recordat amb els meus alumnes explicant-los què va passar avui fa justament 68 anys i per què va passar. Crec que la millor manera com jo puc honorar la memòria del President assassinat és fent que el seu record es mantingui viu a través dels joves catalans perquè, com els dic sovint als alumnes: no podem permetre que el nostre país, Catalunya, emmalalteixi d'Alzehimer ja que qui perd els orígens, qui perd la memòria, perd la identitat. Si Catalunya perd la memòria Catalunya deixarà d'existir.